Benvinguts a la zona salvatge
Benvinguts a la zona salvatge de la meva web. Molts de vosaltres em coneixereu sota la meva faceta professional d’enginyer industrial especialitzat en estructures d’edificació, però sapigueu que quan deixo l’oficina em transformo en una persona normal, amb família i fins i tot aficions. I una d’aquestes aficions (molt recent, per cert) és la d’escriure relats de ficció. El primer relat ja el teniu a la venda a Amazon tant en eBook com en paper (i també a la llibreria Índex de Vilassar de Mar) i es titula Cerdos y cabrones. Sé que el títol impacta i pot resultar malsonant, però d’això es tracta, perquè no es poden remoure consciències sense impactar. I no em consideraré satisfet fins que no hi hagi remogut, com a mínim, alguna consciència.
Fa temps que reflexiono malaltissament sobre dos temes que semblen invisibles per a la majoria dels meus congèneres. O potser és perquè semblen invisibles que reflexiono tant sobre ells. Un dels temes és la democràcia líquida, el sistema que permetria a la ciutadania per fi prendre el control efectiu sobre la sobirania nacional que, faltaria més, tots els estats democràtics li reconeixen. Però d’això tractarà el següent relat, previst d’aquí a dos o tres anys: “ara no toca”.
L’altre tema és, per descomptat, l’acarnissament extrem contra els animals de granja. A poc a poc es va avançant en la consideració cap als animals no humans, però malauradament només es visualitza el patiment dels animals domèstics davant l’abandó i la salvatjada de correbous i corregudes de toros, que representen únicament la punta més superficial de l’enorme iceberg d’ l’extrema crueltat amb que la humanitat tracta als seus esclaus animals. Tractar de visibilitzar un dels punts clau que ens denigra com a espècie és l’objectiu últim de “Porcs i cabrons”. Déu n’hi do, eh?
En fi, actualment tots els llibres han de tenir un bloc dedicat a la seva promoció, i aquest és el meu. Compra’l, llegeix-lo, i si et fa passar una bona estona o, millor encara, et fa reflexionar, sabràs que he aconseguit el meu objectiu.
Els que sigueu detallistes haureu vist que el relat ho signo com Laureano i no com Laureà, i és que vaig estar buscant un nom artístic i no vaig trobar cap millor. No us negaré que el nom és lleig, a mi tampoc m’agrada, però cal reconèixer que és poc comú i fàcil de recordar, requisit imprescindible per a un bon pseudònim. I al cap i a la fi és el nom que va portar tota la seva vida el meu pare, a qui li dedico, amb orgull, el meu segon nom.